El passat 29 d’abril es va realitzar una sortida conjunta amb l’alumnat de 5è de l’Escola Catalunya. Els/les alumnes d’aquest centre de Sant Adrià del Besòs van tenir l’oportunitat de realitzar un itinerari guiat pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. L’itinerari, amb inici al Coll d’Estenalles, trobava el seu punt culminant al cim del Montcau (1057m), retornant al punt d’inici passant pel Coll d’Eres.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Dos alumnes de segon del cicle superior d’Educació i control ambiental es van encarregar de guiar als/les alumnes del centre adrianenc, tot realitzant diferents activitats i explicacions sobre orientació, seguretat en muntanya i ús de recursos en aquest mitjà com a eixos temàtics.

 

La trobada es va efectuar a les 10:30 al pàrquing del Coll d’Estenalles. Abans de l’arribada del grup, el bosc de Coll d’Eres ja estava ple de fites i preparat per l’activitat que es portaria a terme més tard. Un cop donades les benvingudes, i amb la motxilla a l’esquena, es va emprendre l’ascensió al cim del Montcau. Tothom tenia moltes ganes de caminar i veure els bonics paisatges del parc, però primer es va fer una breu explicació sobre generalitats de l’entorn.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

El camí començava amb pujada, i aquesta va ser la tendència fins dalt del Montcau. Mentre es realitzava l’ascensió, el grup d’alumnes intercanviaven coneixements amb els monitors. Feia molt goig veure les ganes que tenien per descobrir aquest entorn. Està clar que la muntanya està plena de racons per descobrir, ja que el paisatge, ple de cingleres i roques imponents, es feia més ampli a mesura que es pujava en altitud.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

A pocs metres del cim del Montcau, el camí es feia bastant abrupte, i va caldre remuntar els últims metres amb l’ajut de les mans. Molts nens i nenes tenien por de caure, però tothom ho va intentar i tothom ho va aconseguir!

 

A dalt del cim, els núvols van començar a baixar i va sorprendre la boira. Poc després, el sol es deixava veure entre els núvols trencats i, més abaix, s’endevinava la silueta de Montserrat. Tot el grup va seure sota el vèrtex geodèsic del cim i van escoltar les explicacions dels monitors sobre l’ús de brúixoles, mapes i consells sobre orientació.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

La baixada des del cim fins Coll d’Eres es va portar a terme amb rapidesa, ja que el terreny i inclinació d’aquest propiciava un ritme més elevat que el de baixada. En poca estona, tothom va arribar a Coll d’Eres, on s’efectuaria l’activitat dissenyada.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

En primer lloc, es van formar 7 grups d’uns 5-7 alumnes. Cada grup li corresponia un color i una forma, així com una fulla de registre de fites. Cada grup havia de trobar, fent ús de la brúixola i les indicacions de rumb, les fites, les quals estaven amagades dins d’un radi de 200m respecte el centre del Coll d’Eres.. Un cop trobada la fita, que havia de ser del mateix color que el del grup, s’havia de contestar una pregunta, anotant la resposta en el full de registre per així donar constància de la troballa. Finalment, el tancament de l’activitat va consistir en fer una escolta de totes les respostes i verificar si aquestes eren correctes i corregir les incorrectes.

 

De camí cap el punt de trobada inicial, es va fer palès que tothom s’ho va passar molt bé, i que el dossier havia estat estudiat a classe, ja que tothom tenia alguns coneixements prèvis.

​

​

​

​

​

​

​

 

​

​

​

​

​

​

​

​

Un cop arribats al punt final del recorregut, es va procedir a fer l’avaluació in-situ. Els guies es van situar al centre d’una rotllana formada per tots els nens i nenes de l’escola. La metodologia d’avaluació va consistir en fer preguntes en veu alta, com per exemple Després de fer aquesta excursió, tornaries a la muntanya? T’has emportat coneixements avui?, i després cada persona s’havia d’acostar o allunyar dels guies. Si algú es situava molt a prop, representava la màxima puntuació; per contra, si es situaven lluny, la jornada no havia estat satisfactòria. L'excursió va ser un èxit, ja que gairebé tothom es va situar al costat.. Fins i tot, van començar a donar abraçades i a mostrar molt agraïment.

 

En definitiva, ha estat una experiència molt gratificant per ambdues parts, tant pels alumnes del Narcís Monturiol com pels de l’Escola Catalunya. El Montcau, any rere any, atrau a milers d’excursionistes; milers d’històries concentrades en un bonic punt de la geografia catalana.

​

​

​